Cosmos


COSMOS

Carl Sagan ha estat un dels majors divulgadors científics de la història. En aquest article es comentarà les seves aportacions al coneixement científic que, principalment, es va fer a través de la sèrie televisiva “Cosmos”.

Per Laura Rodríguez

Un viatge per l’Univers

La sèrie “Cosmos” va ser escrita, produïda i presentada per l’astrònom Carl Sagan (1934-1996) per a la televisió pública nord-americana (PBS) al 1980. En els seus tretze capítols Carl Sagan va ser capaç de conduir-nos per un recorregut en el temps des dels orígens del que avui coneixem com a Univers (Big Bang, fa uns 15000 milions d’anys) fins al futur de la civilització terrestre.



Carl Sagan


Aquesta sèrie és un viatge pel Cosmos, per l’Univers, la investigació, la ciència, la història, el pensament humà, la filosofia i la especulació científica.
L’espectacular primer capítol, anomenat “En la orilla del océano cósmico” comença amb viatge intergalàctic. Ens convida a la seva “Nau de la Imaginació” i comença el viatge des de la part més allunyada de l’Univers que coneixem. Passem per galàxies espirals, nebuloses... També ens explica què és un grup local- una comunitat de galàxies- quan passem pel costat de la Gran Galàxia d’Andròmeda; quan arribem a la Vía Làctea, anem cap al Braç Espiral Karina Cignus on està el nostre sistema solar. Primer ens parla de Neptú que es troba a 4 h llum de la Terra, després arribem a Saturn amb anells gegants de gel, flocs de neu i pols estelar, passem també per Júpiter que està separat dels planetes petits per l’Anell d’Asteroides, també a Mart on ens destaca el Mont Olimp, el volcà més gran del Sistema Solar,etc. Segons Carl Sagan hi ha d’haver vida en altres planetes perquè la Terra no és més que una petita part de l’Univers. En molts altres planetes pot haver aparegut també la vida.


La nau de la imaginació (imatge sèrie Cosmos)

El descobriment d’Eratóstones

En aquest capítol també ens parla d’Eratóstones, que al segle III aC va descubrir que la Terra era rodona i en va calcular la longitud de la circunferència amb una presició asombrosa per la època en que ho va fer i els pocs recursos dels que disposava. Carl Sagan ens explica que Eratóstones un día va llegir que a les dotze del migdia del dia més llarg de l’any a Siena les columnes d’un temple no feien ombra. Per a qualsevol persona aquest fenòmen seria insignificant i ningú mostraria interès per això; en canvi, Eratóstones va treure el seu esperit científic i les ganes de descubrir, aprendre, anar més enllà del que es coneixia i es va formular la següent pregunta: I a Alexandria, el dia més llarg de l’any, a les 12 del migdia, les columnes farien ombra? Bé, aquest geni no es va quedar pas amb el dubte i decidí anar a Alexandria i col·locar un pal i esperar- se a les dotze del dia més llarg i, efectivament, el pal, sí feia ombra. Va arribar a la conclusió de que la Terra no podia ser plana com sempre s’havia pensat, la Terra era rodona. Ell sabia la distància entre Alexandria i Siena (ja que va contractar a un home perquè en contès les pases) i va calcular que la distància en la circunferència era de 7º i la resta, va ser una simple operació matemàtica: va multiplicar la distància pels graus que faltaven per arribar a 360º, una circunferencia sencera. El resultat que va optenir és de 40000 km i no s’allunya gaire de la longitud exacte, va calcular la longitud de la Terra amb una presició quasi perfecta. Eratóstones segons paraules del propi carl Sagan “no tenia més eines que pals, ulls, peus, cervell i moltes ganes d’experimentar, i això va ser suficient”.


Carl Sagan ens explica l'experiment d'Eratòstones al capítol 1



La Biblioteca d’Alexandria

Eratóstones era el director de La Biblioteca d’Alexandria, de la qual també es parla. Va ser la més gran de la època. Es calcula que tenia prop de 1000000 llibres de tot tipus. Els estudiosos (astrònoms, físics, científics...) que anaven allà a fer els seus experiments, formular teories, observar les estrelles i els planetes; no només volien això, volien tenir llibres en totes les llengües, de tot el món i de tot tipus. Quan atracava un vaixell en el port d’Alexandria el registraven en busca de nous llibres ( que llavors eren pergamins), els copiaven i els tornaven als seus propietaris. Cada cop que algú feia un descobriment o formulava una teoria o feia un càlcul matemàtic es desava en els prestatges de la biblioteca. Malauradament, aquesta magnífica biblioteca plena de coneixements va ser destruïda i es van cremar tots els pergamins a causa de l’incendi produït per les tropes de Juli Cèsar al 48 aC. Hiparco va formar part d’aquesta biblioteca i va ser l’astrònom que va elaborar un mapa de les constel·lacions i va mesurar la brillantor de les estrelles. Euclides que també treballava a la biblioteca, va sistematitzar la geometria i Hipàtia va ser una matemàtica i astrònoma que també va deixar els seus coneixements escrits a Alexandria. Segurament molts coneixements que hem trigat milers d’anys en descobrir o estudiar ja es coneixien en aquella biblioteca, i qui sap si s’havien descobert coses que encara al dia d’avui no coneixem; qui sap les meravelles que trobaríem en aquell lloc! Però mai ho sabrem perquè va quedar tot destruït.
Resumint molt i molt podríem dir que la resta dels capítols parlen de temes molt diversos entre els quals la possibilitat de que la vida de la Terra hagi sigut portada pels cometes en el seu interior de gel i de l’extinció dels dinosaures també causada per l’impacte d’un cometa; d’aquesta manera podríem dir que els cometes han sigut portadors de la vida i de la mort a la Terra.


Recreació de la Biblioteca d'Alexandria

Kepler

També ens  parla de Kepler, la primera persona de la història de la humanitat que va comprendre correctament i quantitativa el moviment dels planetes i va formular lleis sobre les òrbites el·líptiques en lloc de circulars. Kepler va passar la seva vida buscant un sistema perfecte basat en la geometria i els cossos perfectes per explicar el moviment dels planetes però mai ho va aconseguir ja que aquest sistema només existia en la seva ment. Tot i així, Kepler, va ser fidel a la realitat, és a dir, no es va permetre mínims errors i si alguna teoria no li quadrava no intentava que quadrés sinó que buscava una altre explicació que s’ajustés a la realitat.
Això no és més que un petit resum de la gran sèrie de COSMOS molt recomanable i de gran interès. Sense dubte Carl Sagan va fer un excel·lent treball amb aquest projecte.
En pròxims articles us parlaré de més capítols.


Carl Sagan utilitzava actors per divulgar els descobriments dels científics.


Per a saber-ne més:
-Sintonia/cançó de la sèrie: Alpha de Vangelis.
-Llibre i pel·lícula també molt recomanada de Carl Sagan: Contact.
-Pàgina web de Carl Sagan: http://www.carlsagan.com/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada