La Torre Eiffel

ESTRUCTURES FAMOSES: LA TORRE EIFFEL

per Rut Alonso i Clara Solá

1. INTRODUCCIÓ:

En aquest treball parlarem sobre la història de la torre Eiffel.  A més, estudiarem com és la seva estructura, els materials amb els que ha estat construïda, la seva resistència als diferents tipus d'esforços i com pot aconsegueix l'estabilitat.

Hem triat treballar sobre la torre Eiffel perquè ens sembla un monument molt interessant, tant per la seva història com per la seva bellesa.

2. HISTÒRIA:

L'estructura va començar a construir-se el 1887, perquè servís com a arc d'entrada a l'Exposició Universal de París de 1889. Va ser dissenyada pe Gustave Eiffel (empresari), Maurice Koechlin i Emile Nouguier (enginyers) i l'arquitecte Stephen Sauvestre.

La torre es va inaugurar el 31 de març de 1889, i va ser oberta al públic el 6 de maig d’aquell mateix any. Prop de dos-cents obrers van ensamblar les 18.038 peces de ferro, utilitzant dos milions i mig de reblons  - en aquella època no hi havia soldadura -, seguint el disseny estructural de Maurice Koechlin. 

La torre es va dissenyar amb la idea d'enderrocar-la després de l'exposició però gràcies a la voluntat popular i a la utilitat de la seva gran i potent antena que ajudava a interceptar missatges de ràdio dels enemics dels aliats va poder salvar-se de la demolició i passar a ser un símbol de París.

3. MATERIALS:

Els materials són fonamentals en una estructura. S'han de triar en funció de molts paràmetres: resistència als esforços, disponibilitat, reaccions químiques amb altres productes - especialment la contaminació atmosfèrica i la humitat...En el cas de la torre Eiffel, el material bàsic utilitzat va ser el ferro en comptes de l'acer degut, entre altres coses, a que era més econòmic.

Tot i que el ferro i acer són força resistents als esforços, val a dir que també presenten força inconvenients, especialment problemes d'oxidació. Això implica un manteniment constant a la torre amb pintures antioxidants i que permeten, a més de protegir-la, embellir-la.

A continuació detallem els materials nivell a nivell:

Base: formigó, grava i acer. 

Els fonaments de la Torre. Font: Wikipedia

Primer nivell: ferro.

Primer pis de la Torre. Font Wikipedia

   Segon nivell: ferro i finestres de vidre per la seguretat del turistes.

Segon pis de la Torre. font Wikipedia

                                                
Tercer nivell: ferro.

Tercer pis de la Torre. Font Wikipedia

4. LA RESISTÈNCIA ALS ESFORÇOS:

Evidentment, la torre és resistent perquè suporta diferents tipus d' esforços, sense deformar-se ni ensorrar-se. Els més importants són:

• Compressió: Tota l'estructura vertical suporta esforços de compressió degut a que a de derivar als fonaments el pes de la pròpia estructura i la dels visitants. A més suporta el vinclament.
• Flexió: que es produeix quan les forces que actuen sobre una peça s’apliquen en el seu eix longitudinal i tendeixen a corbar-la, com és el cas de l'estructura horitzontal.

5. TIPUS D'ESTRUCTURA:

És una estructura d’armadura formada per un conjunt d’elements resistents, units o engalzats entre sí. Aquesta estructura és triangular és a dir, el conjunt de peces senzilles formant triangles que és la forma geomètrica més simple que proporciona rigidesa, major resistència i resulta més lleugera.

Les grans estructures metàl·liques es construeixen bàsicament amb perfils estructurals d’acer laminat en calent. La torre Eiffel té un perfil de doble T.
Els arcs que es troben a la seva base donen estabilitat a l'estructura, desviant cap als fonaments tots els esforços.

Aquest autobús passa per sota de l'arc que desvia les forces cap als fonaments. Es poden apreciar perfectament els triangles que fan indeformable l'estructura i augmenta la seva estabilitat.

En aquesta imatge també es poden observar els triangles que donen estabilitat a l'estructura.